"L'impacte de l'Ebola a Sierra Leone és enorme i està provocant un caos de conseqüències il•limitades al país"

Fernando Aguiló, germà i metge de l'Ordre de Sant Joan de Déu que col·labora amb l'hospital de Mabesseneh, parla de la situació que es viu al país

Probitas col·laborarà en l'enviament d'un contenidor amb tot tipus de material mèdic i de protecció contra el virus

"L'impacte de l'Ebola a Sierra Leone és enorme i està provocant un caos de conseqüències il·limitades al país". Amb aquestes paraules el germà metge de l'Ordre Hospitalari de Sant Joan de Déu, Fernando Aguiló, descriu la realitat que viu Sierra Leone d'ençà que s'hi va detectar el primer brot d'Ebola el passat mes de juny. Ell coneix en pròpia pell la situació d'aquest territori.

Feia quinze anys que el germà Aguiló treballava a l'Hospital de Mabesseneh quan va esclatar la guerra i va ser capturat pels rebels el 1998 i utilitzat sense èxit com a moneda de canvi. Va abandonar el país el 1998 i des del 2002 col·labora amb els gestors i els metges locals per millorar aquest centre sanitari on la Fundació Probitas implanta un programa que cerca millorar les capacitats del laboratori,  alguns serveis de salut  i subministrar energia fotovoltaica sostenible a l'hospital Saint John of God de Mabesseneh. (GLI-Lunsar).

Sierra Leone és un territori que amb prou feines acaba de sortir d'una guerra civil que va devastar tota la nació. Un territori que es troba, encara, amb infraestructures sanitàries deficients, pocs professionals sanitaris qualificats i pocs recursos per afrontar, fins i tot, les malalties endèmiques de la zona. Tot això ha proporcionat un brou de cultiu idoni per a l'expansió de qualsevol epidèmia i més en un virus com l'Ebola, que no té tractament ni vacuna.

El germà Aguiló explica que la població va relacionar la primera etapa del brot amb creences culturals i tradicionals que van encendre el pànic entre la població i van estigmatitzar famílies senceres que intentaven eludir la pressió social amagant malalts i, fins i tot, cadàvers. Tot això va afavorir la propagació del contagi.

Al principi del brot, diu, hi va haver lentitud a l'hora de reaccionar, tant per part dels països afectats com per part de les institucions internacionals. Van considerar que era un virus aïllat com el que va passar a la República Democràtica del Congo (RDC) el 1976. "L'Ebola ha aconseguit penetrar les grans poblacions que no estaven preparades per combatre el brot".

Ara s'ha de començar de nou. Segons Aguiló, cal que la població prengui consciència de la malaltia aclarint dubtes i pors i que adopti seriosament les mesures higièniques per protegir-se. Unes mesures que, en un clima de pànic, troben resistències entre la població per culpa d'uns hàbits difícils de canviar. També cal oferir unes estructures sanitàries mínimament adequades que garanteixin una bona assistència i protecció a la població i al personal sanitari que l'atén.

La situació de l'hospital de Mabesseneh no és diferent a la resta de zones del país. "Es viu amb veritable pànic i la gent intenta, fins i tot avui, ocultar casos per por a l'estigmatització, la qual cosa fa difícil saber el nombre exacte d'afectats i morts per l'Ebola".

El germà Aguiló estima que a Mabesseneh, gairebé el 10% dels infectats i el 10% de les morts provenen dels professionals sanitaris, el col·lectiu amb més risc de contagi. "El personal d'allà necessita més suport de l'exterior per poder equipar les instal·lacions amb  material protector, assegurar una correcta desinfecció i obtenir més medicació", diu Aguiló.

Per això, la Fundació Probitas, que té una estreta vinculació amb l'hospital Saint John of God de Sierra Leone, col·laborarà en aquesta crida internacional d'ajuda enviant un contenidor amb tot tipus de material mèdic, de protecció i medicaments necessaris que allà ara no es subministren perquè s'han esgotat totes les existències.

Actuacions a Mabesseneh

En aquests moments, l'hospital de Mabesseneh està formant els professionals sanitaris en el reconeixement de les primeres etapes de la malaltia i en l'adopció de les mesures de protecció adequades davant d'un cas sospitós. També s'està treballant amb el Ministeri de Sanitat i autoritats sanitàries regionals i locals per tornar a obrir, per tercera vegada, les instal·lacions del centre amb unes condicions mínimes.

La direcció ha decidit obrir inicialment l'hospital amb 35 llits  i només tenir actiu el personal necessari amb la idea de minimitzar riscs. En principi, el centre atendrà els casos que no corresponguin a l'Ebola i remetrà els casos sospitosos a un hospital de campanya situat als afores de Lunsar.

La infecció pel virus d'Ebola es coneixia des de 1976 en algunes regions de la RDC però era una malaltia desconeguda a l'Àfrica Occidental.

En un món globalitzat on no hi ha fronteres i la comunicació és ràpida, pensar que els fets que passen en una part del planeta no ens incumbeix, és fals. "Malauradament, s'han hagut d'infectar occidentals perquè Occident valori i es posi en marxa contra l'Ebola. Penseu l'alarma i pànic que ha creat l'Ebola a Europa en uns casos aïllats i en canvi no inquietava quan nacions senceres (Guinea Conakry, Sierra Leone i Libèria) estaven veient amb terror i impotència milers d'infectats i centenars de morts".

Aguiló afegeix: "Unes persones de Sierra Leone em comentaven que la situació actual és pitjor que la que es vivia a la guerra civil". I és que llavors, se sabia qui era l'enemic. Ara, es desconeix. "Pot ser el teu veí, el teu amic, la teva pròpia família o algú que està al teu costat en un autobús, en un mercat, al dispensari ...", remarca Aguiló.

Alguna d'aquestes persones pot estar infectada?. És el gran interrogant que la gent d'aquestes nacions africanes viu cada dia. "Això crea molta tensió", conclou.

Articles relacionats:

Probitas lamenta la mort del missioner García Viejo amb qui col·laborava des de 2010