Publicador de continguts

Drets dels infants irrenunciables en un context de crisi

Drets dels infants irrenunciables en un context de crisi

El 3 de juliol la Plataforma d'Infància de Catalunya, el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat i Unicef de Catalunya van organitzar la jornada "El 25è aniversari de la Convenció sobre els drets de l'infant. Reptes per a Catalunya i avaluació d'impacte en la infància" .

Cal recordar, que la Convenció del Drets de l'Infant va sorgir ara fa 25 anys per definir el caràcter de determinats drets que s'havien de donar absolutament per descomptats en el context de les societats occidentals desenvolupades.

Desgraciadament, i fins fa poc, la irrupció de la crisi ha manllevat molts d'aquests drets bàsics. Tot plegat obliga a preguntar-se quines són les línies vermelles que no es poden traspassar en relació als drets i la infància.

Malauradament, la garantia del dret a la nutrició dels infants ha entrat en crisi i com a conseqüència directa sobre aquest dret primordial, han anat minvant altres drets com la salut i la garantia del lleure educatiu i les sortides escolars dels infants que tant els beneficien a l'hora de desenvolupar un entorn procliu a fomentar les relacions socials.

A tall d'exemple, a finals d'aquest mes de juny, l'informe "Crisi econòmica i salut" elaborat per la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (Sespas), advertia que els nens més afectats per la crisi tindran, en el futur, problemes de salut com patologies cardiovasculars i diabetis, i altres com demència i depressions, a més de córrer el risc de tenir un menor nivell educatiu i, en conseqüència, pitjors llocs de treball i menys ingressos.

El Síndic de Greuges de Catalunya, també publicava aquest mes de juny, l'Informe sobre el dret al lleure educatiu i a les sortides i colònies escolars, on es recull que aproximadament un de cada tres infants no fa cap activitat extraescolar esportiva i que dos de cada tres no fan cap activitat extraescolar no esportiva. Aquesta manca de participació està condicionada, en gran part, per factors de desigualtat.

Concretament, el 83,5% dels fills de directius participa en activitats esportives, mentre que en el cas dels fills de treballadors no qualificats, la proporció és d'un 50%; igualment, el 57,1% dels fills de directius participa en activitats extraescolars culturals i acadèmiques, mentre que només ho fa el 21,4% dels fills dels treballadors no qualificats.

En la mateixa línia, l'any 2013, l'Informe sobre la malnutrició infantil a Catalunya recollia també que uns 50.000 infants patien privacions que afectaven la seva alimentació (no es poden permetre carn o peix almenys una vegada cada dos dies, per la qual cosa no mengen proteïnes de manera regular). 

Com a resposta, a tot aquest context, la Fundació Probitas desenvolupa des de 2012, el programa de "Reforç d'Alimentació Infantil" (RAI). Un programa propi que té com a objectiu disminuir el risc de malnutrició, així com millorar el benestar físic, psíquic i emocional dels menors més vulnerablesa través de quatre àmbits d'actuació: beques menjador, casal d'estiu, hàbits saludables i RAI-Cuida'm (aquest últim dirigit a nens que tenen malalties o patologies que no estan cobertes per la seguretat social). Aquests quatre àmbits d'actuació cobreixen tres drets bàsics i irrenunciables que tot infant ha de tenir per desenvolupar-se i créixer amb uns mínims de qualitat de vida: la nutrició, la salut i el lleure.

De tots els recursos que cal garantir perquè els infants accedeixin als seus drets, la nutrició emergeix com una qüestió primordial. Davant d'això, Probitas ha augmentat, enguany, la partida de beques menjador passant dels 419.848 euros destinats en el període 2012-2013 als 761.801 euros reservats per al 2013-1014. Això suposa un increment de la partida de 341.952 euros més respecte l'any passat només per atendre les necessitats de l'accés al menjador de l'alumnat d'infantil i primària. El número d'escoles i nens beneficiaris d'aquestes ajudes també s'ha estès. L'any passat van rebre les ajudes de menjador 1.114 infants, mentre que enguany el nombre s'ha gairebé duplicat fins arribar als 2.026 nens de 89 escoles de Catalunya.

La descripció d'aquesta realitat dibuixa un escenari per afirmar que s'han traspassat les línies vermelles dels drets de la infància: Hi ha necessitats fonamentals que no estan cobertes per les administracions públiques. Més enllà de si existeix desnutrició a Catalunya, hi ha nens que no tenen possibilitat de nodrir-se amb els aliments que, segons l'Organització Mundial de la Salut, haurien de menjar per la seva edat.

link_newletter

 

Subscribe to our newsletter