La Jornada d'Accés a l'alimentació dins i fora de l'escola, organitzada per la Fundació Probitas i el World Food Programme (WFP), celebrada el 9 de juny a l'Ateneu Barcelonès ha servit perquè fundacions, voluntaris, famílies i institucions abordessin junts assumptes vinculats a la pobresa infantil, com la salut, l'educació i l'alimentació. La cita, que ha comptat amb convidats de luxe, s'ha revelat com a magnífic altaveu de les preocupacions socials que existeixen al voltant dels nens més vulnerables a escala local.

L'acte ha girat al voltant d'una qüestió central: com mitigar els efectes de la crisi en una infància d'entorns socioeconòmics menys afavorits els drets dels quals mereixen una especial protecció pública i com aquesta situació influeix en les famílies i en les comunitats.

Precisament sobre aquest aspecte ha parlat el primer dels ponents, Rafael Ribó, Síndic de Greuges de Catalunya. Ribó ha inaugurat l'acte recordant els informes de la Sindicatura sobre segregació escolar, malnutrició infantil i menjadors escolars. I ha llançat una xifra preocupant: si el 2013 eren 50.000 els nens a Catalunya que patien privacions alimentàries, ara en són 70.000, ha assegurat.

El Síndic ha afirmat, així mateix, que les prestacions a la infància són molt reduïdes i tenen baixos nivells de cobertura. "S'han suprimit les ajudes per a material escolar i les beques menjador arriben a l'estiu", ha dit en al·lusió als retards i mancances en la concessió de les ajudes públiques.

Ribó ha retret l'enfocament de les mesures públiques i ha insistit que la via no pot ser només l'assistencialista -que ha jutjat d'insuficient- sinó que ha d'anar acompanyada de prevenció. També s'ha referit al model de gestió de les beques menjador per part dels Consells Comarcals dient que "crea desigualtats territorials", ja que els criteris d'adjudicació són diferents segons la comarca. El Síndic ha denunciat la falta de garanties per a un mínim d'un àpat diari durant el curs escolar.

Que no hi hagi estigmatització de la població que rep les ajudes ha estat una altra de les idees que ha deixat anar el responsable de la Sindicatura de Greuges. Pel que fa a les propostes de l'organisme, aquestes passen, entre d'altres, per pagar les beques a l'inici del curs escolar, garantir l'ús dels menjadors en col·legis d'infantil i primària i instituts de secundària els cinc dies de la setmana o crear protocols en cas de malnutrició infantil.

En segon lloc ha intervingut Antonio Salort-Pons, cap de l'oficina del World Food Programme (Programa Mundial d'Aliments, PMA) a Espanya.  Amb un pressupost de 5.900 milions de dòlars, ha precisat Salort-Pons, l'agència de les Nacions Unides dóna aliment cada any a més de 90 milions de persones -16,4 milions d'elles, nens- en més de 80 països, entre els quals es troben Síria, Sudan del Sud, l'Iraq i el Iemen. "Tenim un doble mandat: les respostes humanitàries, en zones de conflicte o en situacions de catàstrofe i el desenvolupament de comunitats", ha apuntat.

D'aquests 5.900 milions de dòlars, el Programa Mundial d'Aliments destina 321 milions a menjars escolars repartits en col·legis de tot el món i en assistir de manera tècnica als governs perquè aquests desenvolupin programes nacionals. Alguns dels beneficis que aquests aporten -segons Salort-Pons- són la millora de la nutrició infantil, la seguretat alimentària, la contribució a l'educació i, fins i tot, els menjadors escolars milloren la higiene personal i donen accés a l'escolarització de les nenes, contribuint així, a la igualtat de gènere. "En molts països en els quals actua el programa, les nenes no poden anar a l'escola, però, amb aquests àpats es garanteix la seva nutrició i incrementa la seva assistència escolar". A més, per cada euro invertit es produeix un benefici econòmic d'entre quatre i deu euros en millora de la salut i educació en nens en edat escolar i augmenta la seva productivitat quan aquests joves passen a ser treballadors adults. Aquests menjars escolars, quan es produeixen localment, milloren la nutrició dels menors, promocionen dietes variades i hàbits alimentaris saludables i enforteixen l'agricultura local.

Per la seva banda, Lidia García, professora associada de la Universitat Politècnica de València i investigadora en alimentació escolar, ha centrat el seu discurs a explicar els models d'intervenció en alimentació escolar a països d'alta, mitja i baixa renda. I quin és l'impacte d'aquests models en els menors, les famílies i les comunitats en general. García ha remarcat que en alguns països subdesenvolupats la xarxa d'alimentació escolar ajuda a les polítiques de protecció social, com és el cas d'El Salvador. La ponent, a més, ha volgut precisar que a l'Amèrica Llatina són les institucions públiques que assumeixen els costos de l'alimentació escolar, mentre que a Espanya són els pares i mares els que paguen el menjador, tot i que també hi ha beques públiques i d'altres entitats. En aquest sentit, la professora ha destacat la necessitat que els nens mengin a l'escola, ja que amb això augmenta el rendiment i, en molts casos, l'assistència.

A l'Amèrica Llatina, tot i que la situació ha millorat, encara hi ha més de 34 milions de persones que pateixen fam: "Paradoxalment, 1.300 milions de tones d'aliments es llencen a les escombraries en tot el món, quan amb un quart d'aquesta xifra s'acabaria amb la fam al món".

En el cas concret del Salvador, s'ha creat el Programa d'Alimentació i Salut Escolar, -amb una inversió de 30 milions de dòlars en el seu primer any i que ha arribat fins als 388 milions el 2016- atén el 100% dels estudiants de l'estat. Aquesta iniciativa s'ha centrat en un canvi en el menú escolar -basat en aliments fàcilment emmagatzemables com els fesols, l'arròs, l'oli, el sucre i la llet- a partir de la introducció de fruites, verdures i ous, entre altres aliments, dels productors locals. Aquest projecte s'ha creat de manera transversal, gràcies a la col·laboració entre diferents ministeris del país centreamericà -com el d'Educació, el de Salut i el d'Agricultura- així com amb l'ajuda d'associacions de pares i mares, onegés i institucions internacionals. Amb aquest model d'alimentació escolar s'han millorat les condicions d'alumnes i productors locals: Els primers obtenen una millor i més variada alimentació, mentre que els segons veuen augmentada la seva economia, ja que en els menjadors escolars s'aposta pels seus productes.

Les propostes de les entitats 

Finalment, la jornada ha comptat amb una taula rodona titulada "Pobresa infantil i accés a l'alimentació dins i fora de l'escola", moderada per Elena Sintes, de l'Institut Infància i Adolescència, en què han participat Marta Segú, directora general de la Fundació Probitas; Ignasi Giménez, president del Consell Comarcal del Vallès Occidental; Miquel Gené, membre de la comissió de beques menjador i pobresa infantil de la Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya (FAPAC); Josep Rodríguez, coordinador de la comissió de centres oberts de la Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i l'Adolescència (FEDAIA) i Enric Morist, coordinador de Creu Roja-Catalunya. Aquesta activitat ha generat un gran debat i ha comptat amb la participació de la Fila 0 i del públic en la part final. Els temes principals de les diferents intervencions s'han centrat en el foment d'un desenvolupament saludable, la dignitat de les persones i en potenciar uns hàbits de nutrició, educació i salut mitjançant un sistema holístic de protecció dels menors més vulnerables.

Tots els ponents han coincidit en "l'error" del tancament de menjadors i cantines en centres de secundària. "Hi ha alumnes de sisè de primària que l'any que ve no podran accedir a una beca menjador i la seva situació no haurà canviat", ha apuntat el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Qui a més ha lamentat la manca de recursos i ha reivindicat la necessitat de la creativitat per abordar la situació que actualment deixa xifres com que el 30% de la població viu en llars en situació de pobresa i en risc d'exclusió social. La Federació d'Associacions de Pares i Mares de Catalunya ha reclamat la necessitat d'obrir aquests espais dels instituts per garantir l'alimentació d'adolescents en risc de pobresa i exclusió social. La veritat és que el nombre de beques menjador concedides a adolescents és molt reduït i en moltes ocasions és el sector privat el que acaba emparant alguns joves. "Només un 2% d'estudiants de secundària reben beques menjador per part del sector públic", ha apuntat Elena Sintes. El programa RAI-ESO de la Fundació Probitas intenta mitigar aquesta problemàtica oferint un espai de protecció i socioeducatiu en els menors més vulnerables. Tal com ha explicat la directora de la Fundació, Marta Segú, el projecte -que ja treballa en sis municipis i que espera ampliar el radi d'actuació- protegeix els adolescents, oferint-los un menjar i activitats socioeducatives per garantir-los un entorn segur i protegit.

Les beques menjador dels més petits també han aparegut en l'ordre del dia i, mentre uns demanaven un augment d'aquests ajuts, altres qüestionaven el seu model de gestió. Ignasi Giménez ha apuntat que hi ha una diferència entre el llindar real de la pobresa i el llindar determinat per a l'atorgament de beques. "Per aquest motiu s'han denegat més de 1.000 sol·licituds de beques", ha sentenciat el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Miquel Gené, membre de la FAPAC, ha demanat a la Generalitat un augment de les ajudes que costegen el 100% del servei de menjador escolar, ja que representen una minoria -el 22% -. I ha deixat en l'aire la proposta dels menjadors escolars universals i gratuïts de 0 a 18 anys (com ja passa en països com Finlàndia, Suècia i Estònia). La Federació d'Entitats d'Atenció i d'Educació a la Infància i l'Adolescència ha apuntat que entitats com la Fundació Probitas o Creu Roja són actualment les encarregades d'arribar allà on l'Administració no pot. Així mateix, s'ha denunciat la desigualtat territorial existent a l'hora d'atorgar les beques menjador, ja que aquestes es gestionen a través dels consells comarcals i depenent de l'organisme supramunicipal s'utilitzen uns paràmetres o uns altres. S'ha reclamat, també, que aquests consells paguessin puntualment les beques, a causa que la necessitat de les famílies comença a l'inici del curs i no al final d'aquest, que és, en moltes ocasions, quan arriben les ajudes.

No obstant això, la FAPAC defensa que l'accés al servei de menjador sigui universal i gratuït i apunta que aquest dret ha de garantir l'Administració, ja que consideren que les beques menjador que atorga el sector públic, tot i haver incrementat al llarg dels anys, són insuficients. Gené posa un clar exemple: en el curs 2013-2014, cinc anys després de l'inici de la crisi, la pobresa infantil havia passat del 17% al 27% mentre que la inversió en beques menjador s'havia reduït en gairebé 15 milions d'euros. Per aquest motiu, el curs següent, des de la FAPAC s'ha donat suport a una campanya per a la millora de les beques menjador iniciada en un col·legi de Barcelona, que es veu reflectida, un any després, en els pressupostos de la Generalitat, que s'incrementa en 6,8 milions d'euros la partida d'aquest tipus d'ajudes.

D'altra banda, des de FEDAIA han apuntat que durant el període de les vacances d'estiu, de Nadal, de Setmana Santa o simplement el cap de setmana, hi ha molts nens que no poden accedir al menjar que se'ls ofereix al col·legi i han proposat una prestació econòmica universal per a la criança de 2.500 euros anuals, que correspon al 50% del cost bàsic de la criança, que contribuiria a la defensa dels drets de tots els nens i ho faria a través de la prevenció.

Pel que fa a aquest període de vacances, els ponents de la taula rodona han coincidit en la necessitat d'oferir espais d'oci i protecció per als menors que es troben en situació de risc de pobresa i exclusió social. El programa RAI-Casals de la Fundació Probitas garanteix aquesta cobertura amb un pressupost de més de 700.000 euros: treballa perquè els nens més desafavorits puguin gaudir d'activitats socioeducatives en els casals d'estiu beneficiant així a més de 4.100 nens i nenes. Mentrestant, entitats com Creu Roja van més enllà de les beques menjador i ofereixen targetes prepagament a les famílies més desfavorides perquè aquestes puguin accedir a aliments sense ser estigmatitzades, per tant el seu model es basa en la dignificació amb l'objectiu d'evitar perjudicis en la salut física i mental dels nens i nenes. "Una família per poder alimentar de manera correcta o saludable ha de gastar entre 520 i 600 euros al mes, mentre que la gent que ve a nosaltres ingressa entre 300 i 600 euros al mes. No surten els números", ha sentenciat Morist.

Les xifres van anar més enllà: a Catalunya, un 30% dels menors -400.000 nens- es troben en una situació de risc de pobresa, mentre que un 11,7% d'aquest col·lectiu -al voltant de 260.000 joves- pateix privació severa. Aquestes dades les ha plantejat Marta Segú, qui al seu torn ha apuntat que, des de la fundació que dirigeix, s'intenten combatre aquestes desigualtats destinant, per exemple, 2,5 milions d'euros el 2016 a beques menjador. Morist ha reflectit la situació amb dades de l'organització que ell representa:
Un 40,8% de les famílies ateses des de Creu Roja no poden menjar carn ni peix de forma regular, mentre un 40,6% tenen pobresa crònica. La oenegé intenta pal·liar aquesta situació donant ajuda a 10.000 nens a Catalunya. Les xifres són un clar reflex dels efectes d'una crisi econòmica que, tal com ha afirmat Elena Sintes, ha atacat amb força als més desfavorits, vulnerant, fins i tot, els seus drets. Així mateix, la moderadora de la taula rodona ha destacat la necessitat d'actuar amb criteris que dignificaran aquesta situació així com augmentar les mesures tant assistencialistes com preventives.

Un altre fet que ha visibilitzat Sintes, i que ha coincidit amb l'opinió de la resta de ponents, ha estat l'augment de l'assistència a classe si els menors es queden a dinar al centre educatiu.  S'entén, doncs, el menjador escolar com un espai no només d'alimentació, sinó també d'educació i protecció. I, encara que alguns dels assistents han opinat que el menjador en els centres educatius hauria de ser una opció, la moderadora ha apuntat que a l'escola és on es troba la millor via per donar una bona alimentació a nens i adolescents. "No només es tracta de donar menjar, sinó de la salut física i mental dels nens. Es tracta de la nutrició, l'educació i la salut que després repercuteixen en les famílies i en la societat".

La taula rodona ha comptat també amb la participació de la Fila 0 i de bona part del públic, que ha qüestionat la jornada intensiva als centres de secundària i ha demanat una avaluació d'aquest sistema i dels problemes que aquest comporta. Així mateix, s'ha parlat de la importància d'oferir als menjadors escolars aliments de qualitat -i no menjars precuinats i congelats- i que aquests espais serveixin també per educar en hàbits saludables als nens.

Tant onegés com famílies han apuntat que les entitats no han de suplir el treball de les institucions, sinó complementar-lo. Actualment, però, el sector privat es dedica a assistir i a donar resposta a aquells problemes que l'Administració no pot solucionar, encara que el que és realment important és poder dedicar més recursos a la prevenció per tal d'acabar amb el problema d'arrel.

Finalment, s'ha arribat fins i tot a suggerir la idea de liderar una iniciativa conjunta de totes les entitats per l'accés a l'alimentació. La jornada ha servit per tenir una imatge de la realitat actual de l'alimentació infantil i de les singularitats dels programes escolars sobre aquesta temàtica en diferents països i la seva adequació a la situació catalana. Finalment, l'acte ha permès obtenir una visió sobre com treballen les diferents entitats que tracten d'alleujar la situació de pobresa i exclusió social que pateixen els nens i que l'Administració, per si sola, no pot erradicar.