Abast i límits de la solidaritat en temps de crisi
La pobresa existent està vinculada a l'actual ordre institucional mundial, on els països més rics, en virtut del seu potencial econòmic i la seva capacitat per negociar, imposen als països més febles i pobres polítiques i regles que els perjudiquen directament.
Aquestes institucions són responsables de la perpetració de la pobresa pel fet que hi ha alternatives reals d'organització mundial que podrien reduir la situació de misèria i desigualtat. En la mesura que aquestes alternatives no es contemplen es produeix una situació injusta de violació dels drets humans més fonamentals.
Aquesta és una de les constatacions que el professor de filosofia a Yale i director de l'organització Global Justice Program, Thomas Pogge, fa en el llibre sobre les jornades "Abast i límits de la solidaritat en temps de crisi" organitzades per la Fundació Victor Grífols i Lucas i la Fundació Probitas a finals de novembre. El llibre ha sortit publicat a principis de juliol i analitza des d'un punt de vista crític, els desequilibris i la inseguretat econòmica que hi ha a nivell mundial. En general, la prevenció de les crisis i les polítiques de resposta s'han vist obstaculitzades per una feble capacitat institucional.
El director de Global Justice Program, considera que la pobresa es pot eradicar avui al món, a diferència d'unes dècades enrere, i és un deure ètic aconseguir-ho. Per això, s'ha de pressionar els governs dels països del Primer Món perquè revisin els acords internacionals i facin partícips del creixement econòmic global als països del Tercer Món.
Per eradicar la pobresa, segons Pogge, primer s'ha d'entendre com és que es reprodueix a una escala tan gran en un món pròsper. Des del seu punt de vista, és evident que hi ha una interacció econòmica internacional regulada per un sistema de tractats sobre comerç, inversions o préstecs a través dels quals només les persones adinerades i les seves corporacions (bancs, fons d'inversió, etc.) n'obtenen avantatges, coneixements, influència política i, per tant, capacitat de decidir sobre com s'han d'aplicar aquestes regles.
Segons Pogge, si l'actual ordre econòmic i polític global és injust i aquesta injustícia es pot remeiar a partir d'uns canvis no substancials en l'estructura de les institucions mundials, llavors aquests canvis constitueixen un deure moral, ja que hi ha raons morals que legitimen aquesta reforma. Per tant, aquesta responsabilitat moral en relació amb la pobresa severa no només implica el deure positiu d'assistir, sinó també el deure negatiu de no danyar. D'aquesta manera, el deure moral de reformar les institucions mundials es deriva del pes que comporta la violació d'un deure negatiu.
D'aquesta manera, Pogge aposta per una política redistributiva on es doni cabuda a un canvi sobre l'actual ordre mundial que alleugereixi el pes dels països que carreguen amb les conseqüències negatives provocades per les institucions del món contemporani. En el seu discurs, assegura que els experts de tot el món saben molt bé per què passa aquest drama i demostren falsedat dient que la seva causa és la manca de recursos.
Segons Pogge, la recerca d'una solució, fa necessària la participació de les societats més riques, ja que aquestes, amb les seves polítiques d'intercanvi, estan empobrint les societats del món en desenvolupament contribuint així a la violació del dret humà. Violació que, segons el mateix filòsof, pot ser evitada amb reformes i modificacions menors que implicarien una reducció mínima en els ingressos dels països més influents.
Rajesh Makwana, director de l'organització Share The World's Resources (STWR) coincideix amb Pogge i afirma en l'article "Extrem Wealth vs Global Sharing", que només amb la riquesa de les 100 persones amb més poder adquisitiu del món (241.000 milions de dòlars) n'hi hauria prou per acabar amb la pobresa durant quatre anys.
De seguir així, els Objectius del Mil·leni d'eradicar la pobresa extrema i la fam, no s'aconseguiran el 2015. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), estima que al pas que anem aquest objectiu no s'assoliria fins el 2150.
Amb tot, Pogge constata que la pobresa ja no és tan gran com fa 40 anys enrere, però és evitable i, per tant, és un crim. "S'ha de tenir en compte que les guerres i dictadures han mort 200 milions de persones en 100 anys; la pobresa, només en 25 anys, 400 milions", afirma.
Si voleu ampliar el tema, podeu descarregar-vos en PDFel llibre complet de Pogge en aquest enllaç.