La sida a l'Amazònia: una qüestió pendent

La sida a l'Amazònia: una qüestió pendent

L'Amazònia, per a l'imaginari col·lectiu, és una gran regió verda, banyada per l'incomparable riu que li dóna nom, una regió d'aventura, de cultura indígena en estat pur i de natura. Ben pocs associen a aquesta zona a l'aïllament sòcio-cultural i a l'escassetat de mitjans i infraestructures relacionades amb la salut, motiu pel qual algunes malalties hi tenen una major complexitat, com és el cas del virus del VIH-sida.

Precisament per la seva idiosincràsia, aquesta és una de les zones del món en què costa més tractar malalties com ara la sida. Per exemple, al Perú, la població Awajum i altres comunitats amazòniques afectades per l'epidèmia del VIH, mantenen certes costums i tradicions, que responen a la situació d'aïllament geogràfica i exclusió del procés de desenvolupament nacional. Això fa que les condicions de vulnerabilitat social, econòmica i d'accés als serveis socials es perpetuï.

Ja fa uns anys, l'ONU, a través d'UNAids (ONUsida) () va establir un Pla Integral amb l'objectiu d'enfortir la capacitat local per tal de respondre millor a l'epidèmia de la sida, així com l'armonització de les accions de les agències de l'ONU i d'altres associats, tot optimitzant l'ús de recursos tècnics i financers i el suport a les prioritats dels governs locals. També cercava reforçar l'acció intersectorial i la mobilització de nous recursos i associacions de suport a les respostes locals a causa de la sida. Però l'epidèmia continua.

El VIH-sida: una malaltia complexe a l'Amazònia

«Més de 200 indígenes afectats pel virus del VIH». És un dels titulars de tantes notícies que apareixien recentment a mitjans de comunicació de la zona. Segons dades de la Xarxa de Salut de Condorcanqui, el 77% dels casos reportats a la regió de l'Amazones correspon a indígenes.

Al llarg de la història de les comunitats indígenes, en particular dels pobles originaris de l'Amazònia sud-americana, les malalties, i en particular les epidèmies, han estat la principal causa de mort i pràcticament d'extermini d'aquests pobles. El VIH és l'última epidèmia i, per les seves característiques particulars, pot posar en risc l'existència mateixa d'aquestes comunitats, que avui lluiten en condicions precàries per la seva supervivència i accés als beneficis del desenvolupament, molt arrelats alhora a la seva rica cultura amazònica.

A més a més, la situació econòmica de les famílies d'aquestes empitjora la situació: molts joves abandonen el tractament pel poc suport i acompanyament que reben  per part dels centres de salut que a la zona tracten la malaltia.

A la població Awajum, al Perú, els serveis de salut presenten una notable precarietat. És  un dels motius pels quals les comunitats han desenvolupat el seu propi sistema de salut, d'acord amb la seva cosmovisió. Encara, la major part dels comuners tracten les malalties a través del seu sistema, que es basa en l'autocura, l'ús de plantes medicinals i terapeutes tradicionals. També interpreten les causes i conseqüències de les malalties d'una manera pròpia, molt lligada a l'entorn natural i a concepcions màgiques. En aquestes zones, els bruixots encara són una "autoritat mèdica".

La prevenció i l'educació, assignatures pendents

La irrupció del VIH en aquestes comunitats ha generat un replantejament  en les opcions diagnòstiques, de tractament i seguiment i en la interpretació del fenomen salut/malaltia tradicional. Les característiques especials de la malaltia (virus sense símptomes inicials i aparició de la primera simptomatologia fins al cap de 10 anys de la infecció, tractaments sense cura definitiva, elevada mortalitat si no es fa tractament adequat) posen en qüestió la credibilitat de l'eficiència dels serveis de salut occidentals i reforça l'explicació màgica i les mesures preventives inapropiades, com ara desvalorar l'ús del preservatiu.

Tal com explica Mario Tavera, especialista en salut d'UNICEF-Perú, «és fonamental enfortir la resposta institucional davant el VIH-sida, que inclou prioritzar l'accés al tractament i l'atenció integral de les persones vivint amb VIH, evitant l'alta letalitat que avui es registra. Aquestes intervencions han de ser adequades al context cultural i geogràfic d'aquestes comunitats, en cas contrari es tindrà poc èxit . Això genera confiança en el sistema de salut, la qual cosa afavorirà l'accés i adherència al tractament, el diagnòstic i les mesures preventives».

Segons algunes informacions, la major part dels infectats són homes d'entre 14 i 25 anys, amb una vida sexual molt activa. Evidentment, no tots coneixen els modes de protecció profilàctica, altres els coneixen però no els utilitzen,  i la gran majoria tenen estils de vida tradicionals.

A tall d'exemple, al Perú, i en particular a les províncies de Condorcanqui i del Datem del Marañón, els establiments no brinden una atenció adequada al context cultural d'aquestes comunitats, tant en els aspectes preventius i de sensibilització, com en el maneig integral de les persones afectades. «Encara es manté una visió hegemònica biomèdica des de la cultura dominant», apunta Mario Tavera.

Per tal de fomentar la prevenció i comunicació adequada al context local, UNICEF-Perú s'ha centrat en donar suport al disseny d'una estratègia de informació, educació i comunicació (IEC) culturalment adaptada per implementar accions de prevenció i cura de la salut; a través d'un professional expert en tant en educació i comunicació com en temes antropològics, per comptar amb material de difusió i sensibilització dirigit a comunitats amazòniques, tècnicament idoni.

L'informe Retos planteados por la epidèmia del VIH en América Latina y el Caribe, publicat per UNAids (ONUsida), l'Organització  Panamericana de la Salut i UNICEF confirma que algunes d'aquestes estratègies han resultat eficaces.

L'educació i la prevenció s'associen a:

  • Un augment d'ús del preservatiu, el desig de fer-se la prova del VIH, la disminució de l'estigma i la discriminació, l'augment de l'autoestima i la major sinceritat a l'hora d'abordar les barreres culturals i socials per a les pràctiques sexuals saludables.
  • El desenvolupament comunitari i la construcció de les capacitats per lluitar contra l'epidèmia.
  • Augmenta la participació comunitària i capacita els membres de la comunitat com a educadors, fet essencial per frenar l'epidèmia.

L'actuació de Probitas

De la mateixa manera, és imprescindible reforçar els sistemes de salut de la zona, i en concret els serveis de laboratori clínic per millorar així el diagnòstic precoç, el tractament i seguiment dels pacients afectats.. És per això que, amb la col·laboració de la Fundació Probitas, en el marc del Programa "Global Laboratori Inititive" (GLI)  s'ha engegat un projecte de capacitació dels equips assistencials dels establiments de salut de la Xarxa Condorcanqui i de Datem del Marañón en l'atenció integral de persones que viuen amb VIH-sida.

Així, el passat mes d'octubre, 14 professionals sanitaris (metges, infermers, obstetres, psicòlegs i tècnics de laboratori) van ser capacitats a quatre centres especialitzats de Lima. També s'hi ha realitzat un estudi sobre els sistemes d'explicació, itineraris terapèutics i l'adequació de la norma tècnica d'atenció integral de les persones amb VIH-sida a la realitat indígena.

De la mateixa manera, per tal d'adequar l'equipament dels laboratoris d'aquestes xarxes i enfortir la capacitat diagnòstica local i el seguiment, la Fundació Probitas també ha acompanyat a l'hora de realitzar un needs assessment per identificar les infraestructures i els equips necessaris, en consonància amb l'Institut Nacional i la Direcció Regional de Salut, responsables de brindar assistència per a la implementació i funcionament de la xarxa nacional de laboratoris.

Es per això que, aquest 1 de desembre de 2014, quan fa ja 27 anys que s'està reivindicant el Dia Mundial contra la SIDA, on persones de tot el món uneixen esforços per fomentar la conscienciació en relació amb el VIH/sida i mostrar solidaritat internacional, la Fundació Probitas i UNICEF uneixen els seus esforços per, juntament amb els actors locals, portar tots els avenços en el diagnòstic, tractament i suport integral de les persones afectades pel VIH/SIDA al bell mig de la selva amazónica del Perú.