El passat 20 de juny es va celebrar el Dia Mundial dels Refugiats en un context especialment delicat per a aquest col·lectiu, arribant a xifres sense precedents. Gaby Cabrera-Serra, International Program Manager de Fundació Probitas, analitza la situació mundial dels refugiats i l'ajuda que se'ls pot proporcionar mitjançant aliances com la de la fundació amb el Comité espanyol d'ACNUR.

Des de 2019 la Fundació Probitas dóna acompanyament tècnic i financer a ACNUR en el seu treball de reforçar les capacitats del sistema de salut públic a Nigèria en el diagnòstic, prevenció i atenció integral de la malària i altres malalties tropicals desateses (ETD) entre els refugiats camerunesos i les comunitats d'acollida.

Durant l'últim decenni hem après que l'acció col·lectiva i coordinada pot influir en la presa de decisions, tot i estar sent testimonis de l'incompliment sistemàtic de principis fonamentals de la llei internacional.

Tal com van apuntar el 1951 Von Neumann, Morgenstern i John Nash, "necessitem arxipèlags de certesa" "per navegar en aquest oceà d'incerteses", com va completar Edgar Morin el 1991. La frase té més vigència que mai en un moment en què som testimonis del major desplaçament de poblacions des de fa més de mig segle: 80 milions de persones (l'1% de la població mundial i més de la meitat menors de 18 anys) s'han vist obligades a fugir de les seves cases com a resultat dels conflictes i la persecució.

El principi de la responsabilitat de protegir s'ha de basar en els avenços concrets ja realitzats, i extreure les lliçons apreses en iniciatives de protecció prèvies. És impossible protegir el dret a la vida al mateix temps que s'intenta dissuadir l'entrada de les persones, posant en risc les seves vides. No obstant això, el dret a la vida no pot estar limitat per la nacionalitat, restringit per fronteres o pel fet fortuït del lloc de naixement d'una persona. La pobresa és l'escassetat o manca del necessari per a viure; i refugi fa referència a la protecció o empara que una persona troba en una altra o en alguna cosa lliurant d'un perill.

L'abril passat, l'OMS va demanar als països donar cobertura a les persones refugiades i immigrants a les mesures de contenció de la pandèmia, especialment en els campaments on s'enfronten a vulnerabilitats específiques, corrent un major risc de contraure tot tipus de malalties. L'accés a la salut i la cobertura universal constitueixen condicions necessàries per a assolir la salut i el benestar social.

La maledicció dels recursos naturals és un tema tan paradoxal com controvertit, ja que els països rics en recursos naturals solen tenir un desenvolupament econòmic pobre. El Pacte Mundial sobre els Refugiats aborda aquesta inquietud. El pacte reconeix que "el clima, la degradació ambiental i els desastres naturals interactuen cada vegada més amb les causes darrere dels desplaçaments de refugiats", sent la contaminació la causa ambiental més important de malaltia i mort prematura en el món actual.

Gaby Cabrera-Serra, International Program Manager de Fundació Probitas, destaca que "les aliances i partenariats publico-privats al servei del bé comú en aquest món global tenen l'oportunitat de millorar les nostres societats, fent progressar l'economia com a instrument de la cura de les persones i el seu entorn i així evitar la seva migració forçosa".