La Guerra Civil Síria: el conflicte amb més desplaçats de la història recent

La Guerra Civil Síria és ja el conflicte que més desplaçats ha causat a la història recent. Cada mes, més de 100.000 persones creuen la frontera per fugir i al voltant de 6,5 milions de persones ja s'han desplaçat dins del país. A hores d'ara, més de 2,8 milions de refugiats estan registrats o esperant registre a països limítrofes com ara Egipte, Iraq, Jordània, el Líban o Turquia. A més a més, un nombre cada cop més gran de sirians estan cercant seguretat a països molt més llunyans. Molts estan emprenent llargs viatges, en alguns casos, per reunir-se amb familiars que viuen a Europa.

Segons dades facilitades pel Comitè Espanyol de l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR), actualment hi ha 123.000 sirians a Europa i el 60% aproximadament es concentra a dos països: Suècia i Alemanya. A Espanya els números són molt més baixos: l'ACNUR va rebre unes 250 sol·licituds d'asil de persones de Síria el 2012, i el 2013 en van ser 725. Molts estan arribant ara per les fronteres de Ceuta i Melilla, incloent famílies amb nens petits, que han sofert tres anys de guerra i han recorregut milers de quilòmetres buscant un lloc segur on viure.

D'aquesta manera, la guerra de Síria es converteix en una de les majors crisis humanitàries de la història recent, en gran part, per ser el conflicte que ha provocat el major nombre de desplaçats. Una infografia publicada al web de l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR) és suficient per adonar-se de la magnitud del conflicte i del desplaçament siri al món:

És solidària Europa amb els refugiats sirians?

L'informe Sirian Refugees in Europe. What Europe Can Do to Ensure Protection and Solidarity, publicat recentment per l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (UNHCR), assenyala que hi ha una bona resposta per part dels països europeus respecte als desplaçats sirians, amb mostres de solidaritat que van més enllà de l'obligació legal nacional, europea i internacional. Això inclou la resposta humanitària de 17 països europeus, que ha ofert al voltant de 31.800 llocs de refugi entre 2013 i 2014.

Ara bé, l'informe també destapa algunes llacunes i pràctiques, com ara les devolucions a les fronteres, l'accés lent a procediments d'asil efectiu, les inadequades condicions d'acollida i l'ús de la detenció, entre d'altres.

A Espanya, a la majoria de les persones de Síria que sol·liciten asil se'ls concedeix protecció internacional i tenen accés als centres d'acollida per a refugiats, on poden romandre 6 mesos. També tenen dret a atenció sanitària i educació per als seus fills. Se'ls documenta amb una targeta d'identitat que els permet residir i treballar a Espanya. Tot i això, tal com assenyala María Jesús Vega, portaveu d'ACNUR a Espanya, «podem imaginar que, si és complicat per a qualsevol espanyol trobar feina, per a un estranger refugiat ho és molt més perquè no parla bé l'idioma, no té recursos, ni familiars, amics o coneguts al país i de vegades pateixen discriminació per la seva raça o nacionalitat».

La tasca de l'ACNUR amb els desplaçats sirians

Fa més de tres anys que l'ACNUR ofereix refugi, ajut i assistència als refugiats de Síria als països veïns, però les xifres de sol·licitants d'asil sirians van començar a incrementar-se el 2011, quan van començar a arribar les víctimes de l'actual conflicte. També treballa perquè els infants sirians tinguin el major accés possible a l'educació dins els països on s'assenten.

L'organització continua intentant protegir, en especial, els més vulnerables, ja que el 80% de desplaçats són dones, nens i nenes. «Tant els refugiats com els desplaçats interns que romanen dins Síria, viuen violacions constants de drets humans, morts d'éssers estimats, setges, gana i privacions», afirma María Jesús Vega.

Però no tiren la tovallola: «Treballem per salvar vides, per proporcionar-los ajuda humanitària i per ajudar-los a començar de zero en entorns de vegades hostils; però les limitacions per cobrir fins i tot les necessitats bàsiques d'aquests refugiats són molt grans, començant per la falta de finançament», assegura la portaveu d'ACNUR.

Tant organitzacions com ACNUR com l'informe de la UNHCR insten els països de tot Europa que posin en marxa una resposta a llarg termini basada en les seves responsabilitats conforme al dret internacional i «que demostrin clarament la seva solidaritat amb els països de la regió».

L'ACNUR manté en marxa la campanya "Tots tenim una ferida oberta a Síria " on tots aquells que ho desitgin poden ampliar informació sobre aquesta emergència i col·laborar amb els refugiats i desplaçats sirians.

La Fundació Probitas col·labora amb l'ACNUR a projectes com ara GLI-Equador, que millora les capacitats diagnòstiques del Centre de Salut de Puerto del Carmen, a la frontera amb Colòmbia, i treballa actualment en la millora de l'atenció integral de la població refugiada i local més vulnerable.

Font imatge 1: UNHCR / G.Beals

Font infografia: Sirian Refugees in Europe. What Europe Can Do to Ensure Protection  and Solidarity. UNHCR, 2014.