"Els ciutadans dels països rics som responsables del que els governs fan en el nostre nom"

Thomas Pogge és el Director del Programa de Justícia Global i professor de Filosofia de la Universitat de Yale. Doctorat en filosofia a Harvard, és un dels filòsofs més actius i compromesos en l'actualitat. Entre les seves obres publicades destaca "World Poverty and Human Rights", un dels llibres més importants i controvertits de la filosofia contemporània en el qual insta a reconèixer les formes en què les institucions internacionals faciliten i exacerben la corrupció perpetuada per institucions nacionals.

Vostè defensa que els països rics estem violant els drets humans dels pobres del món. Quins són els drets que s'estan violant?

Estem violant pràcticament tots els drets humans, però principalment els socials i econòmics. En aquest sentit, destacaria l'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que fa referència al dret que té tota persona a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar i, especialment, l'alimentació, el vestit, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris.

També exposa que existeix un règim institucional supranacional que produeix dèficits de drets humans massius. Quins són els aspectes més destacats d'aquest dèficit?

Segueix havent-hi un gran nombre de persones que estan privades de drets socials i econòmics. Hi ha molta gent que pateix fam, que no pot accedir a serveis sanitaris, a aigua potable, a l'electricitat... Segueix existint un alt nivell d'analfabetisme, un nombre massa elevat de persones que no saben llegir, ni escriure, ni fer un càlcul... I tots aquests aspectes són manifestacions de pobresa.

Quins són els països que sofreixen aquests dèficits?

Sobre la base del nombre total, Índia és el país amb més pobresa, fins i tot per sobre d'Àfrica. Després hi ha altres grans països amb molta població pobra com Bangladesh, Xina, Filipines, Indonèsia, Nigèria, Brasil.... En aquests països el nombre de pobres no és tan alt com a Índia però el percentatge és molt elevat. També hem d'incloure en aquesta categoria a països d'Àfrica com Mali, Senegal, Guinea Equatorial, Malawi...

Quin nivell de responsabilitat tenen els ciutadans de països rics sobre les decisions que prenen els seus polítics i que danyen als països pobres?

Els ciutadans amb certa capacitat racional som completament responsables del que els governs fan en el nostre nom. No em refereixo a la gent pobre d'un país com Espanya, però sí d'un ciutadà mitjà amb una educació normal i amb treball i ingressos raonables. Si 10.000 ciutadans espanyols s'uneixen amb determinació per reivindicar un fet específic, poden fer "pressió" i modificar la conducta dels seus governants. D'altre banda, els ciutadans espanyols també poden incidir que les polítiques de la Unió Europea siguin modificades, ja que Espanya forma part del G-20, té veu allí i és un país important amb molta influència. Per tant, crec que des de l'òptica ciutadana es pot fer molt més del que s'està fent per solucionar el problema de la pobresa global.

I quina creu que són les vies més efectives perquè un ciutadà pugui ajudar a eradicar la pobresa global?

A part de les mobilitzacions de les quals hem parlat anteriorment, també podem fer contribucions personals a organitzacions internacionals efectives, ja siguin intergovernamentals com a Unicef o no governamentals com OXFAM. També hi ha moltes organitzacions amb causes específiques com Against Malaria Foundation, una gran organització la missió de la qual és eradicar la malària. El fet és que existeixen un elevat nombre d'entitats que fan un molt bon treball i que, amb petites aportacions de cada ciutadà, poden aconseguir grans millores.

Quina creu que és la millor forma de motivar la gent rica perquè ajudi a la gent pobre?

Hi ha diferents vies per fer-ho, ja que la gent respon a diferents arguments. En aquest sentit, la meva postura va més enllà del pensament de Peter Singer. Ell defensa que algunes persones són riques i unes altres són pobres, però que si els rics contribueixen amb uns pocs euros es pot millorar molt la situació de les persones pobres. I aquest, per si sol, és un bon argument que ens hauria de motivar a ajudar. Malgrat això, accepto aquest argument, però també defenso que els països desenvolupats hem contribuït a generar una gran part de la pobresa existent i, per aquest motiu, tenim una responsabilitat molt significativa per ajudar a solucionar-la.

Quines mesures creu que ha de prendre la comunitat internacional per solucionar aquesta problemàtica? Creu que fan prou?

No, no crec que facin prou. Els països rics ofereixen ajudes, però aquestes acostumen a gastar-se ineficientment, ja que molts governants les ofereixen per beneficiar a les seves pròpies empreses i aconseguir així objectius polítics. Per exemple, els països desenvolupats ofereixen ajudes en menjar, però aquest aliment parteix del seu país i així es beneficia a l'empresa exportadora. Un altre exemple, podria ser el referent a la construcció d'infraestructures, ja que en moltes ocasions l'ajuda es materialitza a canvi que siguin construïdes per enginyers del país ric. A més, moltes vegades les ajudes no es destinen a aspectes importants per a les persones i per cobrir les seves necessitats bàsiques, si no que es destinen únicament per satisfer el desig del capdavanter d'un país determinat.

I llavors, què hauríem de fer?

No es tracta d'augmentar el nombre d'ajudes, si no d'establir millors normes de règim econòmic i de comerç internacional. Actualment, existeixen grans problemes com el proteccionisme a Europa, que beneficia únicament als països de la UE. S'atorguen moltes subvencions per a l'agricultura, però això dificulta que els països pobres puguin exportar els seus productes a la zona euro amb preus competitius. Un altre exemple és el fet que hi hagi un sistema secret de bancs en països com Suïssa on es pugui emmagatzemar diners sense declarar, la qual cosa fomenta que líders corruptes de països pobres tinguin un lloc on emmagatzemar els seus diners i seguir robant als seus ciutadans. Si aquests líders no poguessin guardar els seus diners en un lloc segur, podríem eliminar part del problema. D'alguna manera, des dels països rics estem recolzant i facilitant la corrupció en països pobres i això dificulta l'eradicació de la pobresa global.

Quan parla de globalització, defensa que si hi hagués hagut alguna ruta alternativa que hagués donat lloc a un dèficit molt menor de drets humans s'hauria d'haver-hi aplicat. Creu que la hi havia? En què consistia?

Sí i no. Quan jo critico la globalització, no critico la globalització amb "G majúscula", que fa referència al fet que el món està creixent junt i que hi ha comunicació transversal entre molts països... El que critico és la globalització amb "g minúscula", que és l'actual. La Globalització significa que el món s'està convertint en una gran entitat amb normes comunes, això és la "gran G". Però, "quins són aquestes normes?" Aquesta és la pregunta clau. Si aquestes normes són bones, llavors recolzo totalment la globalització. Però les normes actuals són determinades per part dels agents més potents del món: els bancs, les grans corporacions multinacionals, els grans fons d'inversió, els multimilionaris. Ells tenen el poder per influir en el que fan els seus governs. Això provoca que una molt petita elit de "jugadors globals" estiguin liderant les normes internacionals i els altres ciutadans només podem acceptar-les, ja que no tenim oportunitat d'intervenir en elles.

En el context de crisi que es viu ara mateix, per exemple a Espanya, i les dificultats econòmiques que tenen moltes famílies per arribar a fi de mes, hauríem de prioritzar l'ajuda a nivell local o hauríem de destinar les ajudes a nivell global?

El més important aquí és no permetre que les elits ens divideixin. Amb aquesta pregunta implícitament acceptes que el gran enemic dels pobres espanyols són els pobres estrangers, ja que competeixen per treball, per ajudes... Però hem de lluitar junts, perquè tenim un enemic comú que és més important, que són els rics, les grans multinacionals, els bancs. Aquests agents són els que estan creant normes que ens danyen a tots. Si parlem en termes de competència entre pobres del món, mai solucionarem els problemes comuns. La crisi actual a Espanya té el seu origen en l'àmbit financer. Però, qui la va provocar? És evident que no van ser els pobres... Van ser els grans bancs, les grans multinacionals.

Finalment, deuen les empreses privades solucionar els problemes que les administracions públiques no poden fer front a causa de la falta de recursos econòmics?

Penso que sí. Sempre és millor que hi hagi serveis que siguin oferts per les administracions públiques, però si aquestes no poden fer front, és preferible que siguin les entitats privades les que es facin càrrec d'ells, abans que quedin serveis desatesos. Però, encara que les entitats privades puguin cobrir part d'aquest dèficit, l'objectiu és que les organitzacions públiques assumeixin aquest tipus de serveis, ja que la gent pobre no pot dependre de la bona voluntat i la solidaritat de les entitats privades. Hem d'aspirar al fet que hi hagi entitats públiques eficaces que ofereixin serveis beneficiosos per tots i de forma igualitària. I aquesta igualtat i fiabilitat solament pot ser aportada pels estats.