Amb el suport de la Beca Semtsi Probitas, la Dra. Alejandra de Elías va desenvolupar durant dos mesos un estudi a la província de Benguela (Angola) centrat en l’esquistosomiasi i la fascioliasi. El treball va combinar diagnòstic parasitològic en població escolar i mostreig ambiental en aigües properes a les escoles per identificar possibles focus de transmissió i orientar futures estratègies de control. 

Què va motivar la teva participació i com va sorgir l’oportunitat? 

L’oportunitat va arribar gràcies à la Beca Semtsi Probitas, a qui agraeixo el suport. Des que em vaig graduar en Biologia he orientat la meva carrera a la Parasitologia i a l’estudi de les malalties tropicals desateses (MTD), especialment l’esquistosomiasi i la fascioliasi. Aquest projecte em va permetre créixer a nivell personal i professional i conèixer de primera mà el seu impacte en la vida quotidiana de les comunitats.

Com va ser el mostreig ambiental i l’anàlisi d’ADN ambiental (eDNA)?

Vam complementar l’estudi clínic amb mostreig en punts d’aigua propers a les escoles, ja que ambdues malalties es transmeten per cargols d’aigua dolça. Filtràvem l’aigua amb membranes que retenen l’ADN, l’extrèiem i aplicàvem una tècnica PCR específica per detectar ADN dels paràsits i/o dels cargols vectors. La detecció indica presència i ajuda a localitzar possibles focus de transmissió. És una eina recent amb molt potencial, perquè permet estimar el risc sense haver de capturar cargols infectats, una tasca costosa i especialitzada.

Resultats preliminars?

Encara estem analitzant les dades. De manera preliminar, observem una presència elevada d’esquistosomiasi urogenital en la població escolar dels tres municipis. Pel que fa a la fascioliasi, de moment no s’han detectat ous a les femtes mitjançant observació directa; serà important completar amb tècniques més sensibles i contrastar-ho amb els resultats d’eDNA.
 

Quines implicacions té per a la salut pública?

Actualitzar aquesta informació és fonamental per dissenyar estratègies de control més eficaces, millorar els programes de desparasitació i protegir una població especialment vulnerable.

Quins aprenentatges personals i professionals t’endús?

En l’àmbit personal, aprendre a mantenir la calma davant d’imprevistos i a ser flexible. En l’àmbit professional, valorar l’enorme esforç que implica obtenir les mostres sobre el terreny, quelcom que des del laboratori sovint passa desapercebut. Aquesta visió completa, des de la recollida fins a l’anàlisi, ha enriquit la meva formació en malalties desateses.

Com t’ha impactat treballar en un context de recursos limitats i diversitat cultural?

Requereix flexibilitat i creativitat per resoldre contratemps sense comprometre el rigor científic. La col·laboració amb l’equip local va ser imprescindible: treballar amb persones que parlen Umbundu i coneixen les dinàmiques comunitàries facilita la feina i garanteix una recerca respectuosa i efectiva.

Hi ha alguna anècdota que t’hagi marcat especialment?

En una escola ens van regalar una gallina com a mostra d’agraïment. Un gest preciós que reflecteix l’estima i l’hospitalitat de les comunitats angoleses.

Alguna reflexió final que vulguis compartir.

La recerca només té veritable sentit quan els resultats tornen a la comunitat que la fa possible. Generar coneixement és important, però encara ho és més traduir-lo en educació sanitària, prevenció i plans de control. La cooperació ha de ser horitzontal, basada en el diàleg i l’aprenentatge mutu amb els equips locals.

Quin era l’objectiu principal i per què Benguela?

La meva estada s’emmarca en un projecte més ampli que busca conèixer la situació epidemiològica d’ambdues malalties a la província de Benguela. Em vaig centrar a estimar la prevalença en població escolar i identificar possibles focus de transmissió en tres municipis: Cubal, Capupa i Jambala. L’esquistosomiasi és endèmica a la zona i a Cubal s’han descrit prevalences elevades en estudis previs. En fascioliasi hi ha evidències en bestiar observades als escorxadors, però gairebé no hi ha dades en humans; per això era clau determinar si existeix risc per a la població.
 

Quines activitats vas dur a terme a l’Hospital Nossa Senhora da Paz i sobre el terreny?

Vaig treballar al laboratori i sobre el terreny. Primer, vam coordinar amb les autoritats locals els permisos pertinents. Després, juntament amb els equips locals, vam organitzar la recollida de mostres a les escoles: logística, informació als centres i gestió dels consentiments de les famílies. A cada escola vam recollir mostres d’orina i femta de l’alumnat, les vam analitzar al laboratori i vam lliurar els resultats individualment. En els casos positius, es va administrar el tractament segons els protocols establerts.

Quins van ser els principals reptes logístics?

Per treballar amb menors era imprescindible el consentiment de pares o tutors. Fèiem una primera visita a cada escola per explicar el projecte i resoldre dubtes; des de la direcció es traslladava la informació a famílies i alumnat. La signatura no sempre va ser senzilla: moltes famílies treballen al camp als matins i, en algunes zones, no hi ha cobertura telefònica per confirmar la disponibilitat dels consentiments, fet que ens obligava a desplaçar-nos per comprovar-ho en persona. Gràcies a la col·laboració amb els centres, la recollida es va dur a terme amb èxit.