La malaltia de Chagas figura a la llista de l'OMS com una malaltia tropical desatesa i s'estima que entre 6 i 7 milions de persones a tot el món estan infectades per T. Cruzi provocant aproximadament 12.000 morts cada any. 

No obstant, quan es viatja a aquells llocs en els quals el Chagas està molt estès, s’aprecia immediatament que el que està desatès i oblidat no és la malaltia, sinó les persones i comunitats que viuen en aquests indrets.  

El Chaco és un d'aquests llocs, una xinxeta vermella en el mapa del Chagas. Per això treballem en aquesta regió, tant a Paraguai com a Bolívia, en col·laboració amb ISGlobal i amb Nor Sud, respectivament. Des de Probitas portem anys intentant disminuir la prevalença de la malaltia que,  en certs llocs, adquireix tints catastròfics. En algunes comunitats del Chaco bolivià, els estudis mostren que més de la meitat de la població major de 15 anys està infectada pel paràsit del Chagas. 

“Si no tens Chagas no ets chaqueño” 

“És la dita que tenim aquí” ens diu el responsable del control de vectors d'una de les comunitats en el nostre viatge al Chaco Bolivià, el mes de juny passat. 

La falta de coneixement de la població sobre la gravetat de la malaltia, el mode de contagi i la possibilitat de rebre tractament i curar-se són barreres a l’atenció sanitària. L'aïllament geogràfic i la dispersió de la població no afavoreixen l'accés als centres de salut distribuïts pel territori, complicant encara més l'accés universal a la salut. 

Fins i tot en aquells llocs en els quals les comunitats mostren coneixement sobre la malaltia, existeix una espècie d'acceptació de la “fatalitat”, d'un destí gravat en pedra de manera immutable, i que condueix inexorablement al fet que la població hagi de sofrir la xacra del Chagas generació rere generació: “Si no tens Chagas no ets chaqueño”. 

La frase es converteix en el nostre “mantra”, ens empeny a treballar i fer canvis fins que aquestes paraules es perdin en la memòria dels més grans. I hem començat amb els petits, des de baix, a les escoles. En Pozuelos, Yaconal i Pampa Heredia assistim a representacions cantades i teatres en els quals els nens i nenes de les diferents comunitats ens mostren el que havien après sobre el Chagas. El projecte forma als professors i són ells els qui sensibilitzen i ensenyen a tota l'escola. 

Ara coneixen la importància de la neteja, de mantenir els galliners allunyats, de la necessitat de donar la veu d'alarma quan troben una vinchuca a casa o als voltants. Saben que la malaltia de Chagas es cura, i ara són ells i elles els qui transmeten a les seves famílies el coneixement i porten l'esperança d'acabar amb la malaltia a les seves cases. 

La vinchuca, l'insecte vector que contagia el paràsit que transmet el Chagas viu en la calor de la llar de les famílies a les quals ataca. Aquesta és la cruel ironia d'aquesta malaltia: acollir en la pròpia casa al culpable de tantes morts i sofriment, convivint amb l'enemic sota un mateix sostre. Un sostre normalment atrotinat, amb buits i cavitats que donen recer a la vinchuca. I si no, en les parets, aquestes parets de tova en les quals el temps i la sequedat de l'ambient van obrint cicatrius, petites esquerdes que serveixen a l'insecte per a viure còmodament. 

“Quan era jove, recordo amics que morien de cop… molts! Però abans no sabíem i ara sí. És la vinchuca, el Chagas. Per això em vaig fer voluntari, perquè tothom ho sàpiga”. L'home, que ja té una certa edat, s'emociona quan parla i ens rep amb un breu discurs a Pozuelos. Sota el barret de cuir típic del Chaco, la seva pell bruna i arrugada delata que treballa sota el sol. Ell, com molts altres en totes les comunitats, és voluntari en el lloc d'informació vectorial de la seva comunitat. Són responsables de l'educació per a la salut sobre el Chagas entre els seus veïns i també els qui s'encarreguen, entre altres tasques, de vigilar l'aparició de vinchucas en els galliners i les cases. 

Habitatges sanejats i en condicions 

I és que, qualsevol manual bàsic de prevenció de Chagas explica la importància de gaudir d'un habitatge sanejat i en condicions que impedeixi la infestació per part de les vinchucas. No obstant això, la vulnerabilitat i la falta de recursos econòmics fa inviable per a moltes famílies la millora o el canvi del seu habitatge. L'Estat disposa de pocs recursos per aquesta activitat i els dedica a construir noves cases, arribant a un número limitat de families.  

Per aquest motiu, des de Probitas donem suport a la solució del nostre soci local, Nor Sud: millorar la qualitat de vida mitjançant l'esforç de les pròpies famílies. En definitiva, involucrar a les comunitats en el seu propi desenvolupament, millorant els seus habitatges i amb això la seva salut. Hem realitzat formacions bàsiques de rehabilitació de parets, sòls i sostres en els habitatges i hem repartit els materials necessaris per a dur a terme aquests arranjaments. 

Javier Zulueta, Program Manager internacional explica com “a les comunitats la gent ha pres consciència del Chagas, s'ha creat un vincle solidari a través de les rehabilitacions. Els veïns de major edat, les mares solteres i aquelles persones amb discapacitats funcionals han rebut el suport d'altres veïns i veïnes, la qual cosa ha reforçat els llaços entre famílies”. 

A la comunitat de Pozuelos les cases recentment rehabilitades brillen sota el sol del migdia. La calç les destaca del verd de la vegetació i fan mal els ulls en mirar el blanc que llueixen. Parlem amb una mare soltera que té tres fills i ens explica com les vinchucas feien niu al seu antic habitatge de tova. Ara ens mostra orgullosa de la seva nova casa mentre un dels seus fills atén el bestiar enfront de la llar. 

En paral·lel a la rehabilitació d'habitatges, hem realitzat sessions i tallers de sensibilització i informació sobre la malaltia en totes les comunitats. 

Ara aquestes comunitats, abans vulnerables i desateses, estan informades i enfortides per a lluitar contra el Chagas.