Publicador de continguts

5 claus per comprendre l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

5 claus per comprendre l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH)

Què mesura l'indicador conegut com a Índex de Desenvolupament Humà (IDH)? La interpretació d'aquest indicador reflecteix la realitat sòcio-econòmica d'un país i les necessitats reals de la població? Quin impacte té en les decisions polítiques que pren un país?

L'Índex de Desenvolupament Humà (IDH; en anglès, HDI) és una estadística utilitzada per classificar països per nivell de "desenvolupament humà". És una mesura comparativa que té en compte variables com l'esperança de vida, l'alfabetització, l'educació i el nivell de vida d'un país. És una mitjana que mesura el benestar, i s'utilitza per distingir si el país és un país desenvolupat, en desenvolupament o bé infradesenvolupat. Però també mesura l'impacte de polítiques econòmiques sobre la qualitat de vida.

Aquest índex distingeix entre països amb "desenvolupament humà molt alt", "desenvolupament humà alt", "desenvolupament humà mitjà", i "desenvolupament humà baix". L'IDH el van idear i començar a utilitzar l'economista pakistanès Mahbub Ul Haq i l'economista indi Amartya Sen el 1990, per al Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) de l'ONU. Hi ha també mesures d'IDH per a estats, ciutats, pobles, etc., i per a organitzacions locals o companyies.

5 claus per comprendre millor què mesura l'IDH

1. Cal distingir entre el creixement econòmic i el desenvolupament humà.

El creixement econòmic fa referència a l'increment de la renda i riquesa d'un país, és a dir, a l'augment quantitatiu dels factors renda, capital i treball. El creixement econòmic d'un país es mesura per l'increment de l'Ingrés Nacional Brut (INB) i d'ingressos per persona a través l'INB per càpita.

El desenvolupament humà es defineix com la millora de les condicions humanes i socials enfocades a satisfer les necessitats bàsiques (tal com va remarcar Paul Streeten al seu assaig Human Development: Means and Ends), l'expansió de les capacitats de les persones (definides per Amartya Sen a Development as Freedom) en consonància amb l'ecosistema i les condicions mediambientals. És a dir, es mesura en termes qualitatius de millora d'aquests factors, a més  d'implicar la sostenibilitat en la gestió dels recursos.

2. La creació de l'Informe sobre Desenvolupament Humà, que inclou l'IDH, marca un abans i un després en la idea de desenvolupament.

L'Informe sobre Desenvolupament Humà, creat juntament amb l'IDH el 1990, va establir un punt i a part en la concepció de la idea de desenvolupament. Des d'aleshores és una font respectada sobre qüestions de desenvolupament mundial, i, alhora, una eina per a la formació de polítiques.

3. L'IDH es va establir com a mesura del desenvolupament en tres dimensions: sanitària, educativa i econòmica.

El Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) va establir l'IDH com a indicador estadístic compost per a la mesura del desenvolupament en tres dimensions: sanitària, educativa i econòmica. Aquestes tres dimensions s'han incorporat any rere any amb l'objectiu de mesurar els "assoliments" mitjans pel que fa al desenvolupament humà bàsic classificat per països.

A partir de l'Informe sobre Desenvolupament Humà de 2011, el PNUD millora l'IDH incorporant l'índex de pobresa multidimensional (IPM), que mesura el nivell de vida bàsic, l'accés a l'escolaritat, aigua neta i atenció en salut, i dóna importància a la perspectiva de gènere dins l'estudi. Aquesta millora mostra millor les desigualtats dins d'una mateixa societat, i l'impacte que tenen sobre el desenvolupament humà.

4. Una quarta dimensió pren força en la mesura del desenvolupament: el benestar

En la conjunció d'aquestes tres dimensions neix una de més nova que pren força amb els anys: la del benestar. Hi una un interès creixent per utilitzar dades subjectives a l'hora de mesurar el benestar i el progrés humà, i d'aquesta manera donar forma a les polítiques públiques. Per exemple, el govern del Regne Unit es va comprometre a analitzar l'ús d'indicadors subjectius de benestar, segons suggereixen Stiglitz, Sen i Fitoussi (2009), mentre que Butan ha integrat els subindicadors que constitueixen l'Índex Nacional Brut de Felicitat en totes les decisions de polítiques públiques.

En el darrer Informe sobre Desenvolupament Humà, de 2013, veiem com s'integren ja tots aquests factors:

Font: Informe sobre Desenvolupament Humà 2013

5. El component de riquesa (INB) i l'IDH no sempre estan en consonància

Tot i que hi ha una correlació entre la riquesa material i el benestar de les persones, un millor IDH no sempre coincideix amb un Ingrés Nacional Brut (INB) més alt. Per exemple, en el darrer informe es constatava com Nicaragua té un INB inferior al de països amb un IDH menor, com és el cas del Congo o Angola (amb un INB del doble!). Així, molts països tenen un Ingrés Nacional Brut (INB) per càpita alt, però indicadors de desenvolupament humà baixos, i viceversa. Fins i tot països amb INB per càpita similars tenen nivells molt diferents de desenvolupament humà.

Tal com afirma el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, "la riquesa és una mesura imperfecta del desenvolupament humà". Ara bé, cal remarcar que la bretxa negativa implica la possibilitat de reubicar recursos cap al desenvolupament humà. I aquest és el repte.

link_newletter

 

Subscribe to our newsletter