La Fundació Probitas i el Programa Mundial d'Aliments celebren la jornada

La Fundació Probitas i el Programa Mundial d'Aliments celebren la jornada "Accés a l'alimentació dins i fora de l'escola: del llunyà al proper"

L'objectiu de la jornada ha estat donar un punt de vista internacional sobre l'impacte de l'alimentació escolar en els menors, les seves famílies, les comunitats i les estratègies adoptades pels diferents països per fer front a la necessitat de garantir l'alimentació als infants de les famílies més vulnerables.

  • Els programes d'alimentació escolar beneficien a uns 368 milions de nens a tot el món.
  • El reforç nutricional és una eina essencial per al desenvolupament dels infants i comunitats, funcionant com a xarxa de seguretat i protección.
  • A Catalunya, prop del 30% de menors d'edat viuen en risc d'exclusió i de pobresa, percentatge 10 punts superior al del conjunt de la población.


L'acte ha començat amb la ponència del Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, qui ha posat sobre la taula xifres en relació a la pobresa infantil, la malnutrició, la supressió de les beques en els menjadors i les activitats escolars o la carència de les prestacions, a Catalunya. El Síndic ha lamentat la creixent dada dels nens i nenes de Catalunya que pateixen les privacions alimentàries passant de 50.000 el 2013 als 70.000 actualment. Ribó, a més a més, ha posat molt d'èmfasi en la necessitat de garantir un àpat al dia durant tot el curs en els menjadors de les escoles d'infantil, primària i secundària, davant del dèficit en les ajudes en aquesta matèria. També ha manifestat la importància que tots els actors implicats actuïn amb un objectiu comú per millorar la situació existent.

La jornada ha continuat amb la intervenció del cap de l'oficina del Programa Mundial d'Aliments (PMA) de les Nacions Unides a Madrid, Antonio Salort-Pons, el qual ha explicat quins són els fonaments del PMA, els objectius que persegueix i on i com actua conjuntament amb altres entitats. A més a més, Salort-Pons ha desenvolupat alguns dels beneficis que es generen d'oferir el servei de menjador a les escoles. Entre aquests, destaquen la millora de la nutrició infantil, la seguretat alimentària, la contribució a l'educació, l'accés a l'escolarització a les nenes i fins i tot, els menjadors escolars milloren la higiene personal dels menors. Salort-Pons ha explicat que el PMA ha comptat amb un pressupost de 5,9 mil milions de dòlars (5,27 mil milions d'euros) el 2016 amb el qual ha atès a 82,2 milions de persones entre les quals es troben 16,4 milions de nens i nenes que han rebut àpats escolars o menjar per emportar-se a casa.

Després de la pausa, l'acte ha seguit amb la ponència de la professora associada de la Universitat Politècnica de València i investigadora en alimentació escolar, Lídia García. El seu discurs s'ha centrat en explicar els models d'intervenció en alimentació escolar en països d'alta, mitjana i baixa renda. I quin és l'impacte d'aquests models en els menors, les famílies i les comunitats en general. Garcia ha remarcat que en alguns països subdesenvolupats la xarxa d'alimentació escolar ajuda a les polítiques de protecció social, com és el cas de El Salvador. Concretament, en la seva presentació ha posat molt d'èmfasi en explicar el model que apliquen en aquest país en relació a la nutrició dels infants en les escoles.

Un cop finalitzades les ponències, les quals han estat moderades per la directora general de la Fundació Probitas, Marta Segú, la jornada ha continuat amb una taula rodona. Aquesta ha estat moderada per la cap de Coneixement de l'Institut Infància i Adolescència de Barcelona, Elena Sintes i ha comptat amb la participació de la directora general de la Fundació Probitas, Marta Segú, el President del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, el membre de la Comissió de Beques Menjador i Pobresa Infantil de la FAPAC, Miquel Gené, el Coordinador de la Comissió de Centres Oberts de la FEDAIA i Vocal de la Junta Directiva, Josep Rodríguez i el Coordinador de Creu Roja-Catalunya, Enric Morist.

Els temes principals de les diferents intervencions s'han centrat en el foment d'un desenvolupament saludable, la dignitat de les persones, en potenciar uns hàbits de nutrició, educació i salut mitjançant un sistema holístic de protecció dels menors més vulnerables. A més a més, tots els ponents han coincidit en l'error que suposa la jornada intensiva en els centres escolars de secundària i s'ha plantejat un canvi en la gestió de l'atorgament de beques. D'altra banda, s'ha destacat la funció de protecció i socioeducativa que duen a terme entitats com la Fundació Probitas, la qual a través del seu programa de Reforç d'Alimentació Infantil (RAI) garantitza que els nens i nens de primària i secundària tinguin el dinar cobert durant tot el curs escolar. Finalment, s'ha subratllat que el paper que han de fer tant les oenegés com les entitats és el de complementar el que duu a terme l'Administració, però en cap cas substituir-lo.

La jornada, que ha estat organitzada per la Fundació Probitas i el Programa Mundial d'Aliments, s'ha tancat amb un torn de preguntes per part de l'audiència en el qual s'ha pogut debatre sobre les singularitats dels programes d'alimentació escolar en diferents països, l'adequació d'aquests a la situació catalana i realitzar una primera aportació de les tendències de futur de les beques menjador.

Mitjans de Comunicació com Vilaweb, Aldia.cat i Social.cat han publicat en els seus webs la crónica de la jornada.